TABAC

És el producte d’una planta coneguda com a nicotina tabacum. Les seues fulles verdes curades s’elaboren en forma de cigarrets, negres o rossos, tabac de pipa, etc. El tabac porta més de 1000 components químics, com la nicotina, el quitrà, plom, monòxid de carboni, agents irritants i cancerígens. La nicotina és la substància responsable de la dependència i també és la causa d’un augment de la pressió arterial en elevar les concentracions del cor i estressar els vasos sanguinis, facilitant l’aparició d’arterioesclerosis. Els fumadors estan més predispostos a sofrir angina de pit i infart de miocardi. El quitrà del tabac és el responsable de les malalties del sistema respiratori que afecten els fumadors.

ALCOHOL

L’alcohol és una substància depresora del sistema nerviós central; a més de tenir efectes sobre el cervell i variar algunes de les seues funcions (coordinació, atenció, memoria...), el seu ús continuat també afecta a altres òrgans com el renyó, el fetge o el sistema circulatori. Inicialment, els efectes de l’alcohol són subtils, però poden ser perillosos perquè una persona sota els seus efectes no és un bon jutge de la seua conducta. D’aquetsa droga, els seus efectes i consum entre adolescents parlarem més extensament en un altre article dins aquesta mateixa revista.

CANNABIS

El cannabis és una planta que creix en zones tropicals i fa entre 2 i 3 metres. Conté una substància anomenada delta-9-tetrahidrocannabinol (THC), que és la substància activa. Segons la part de la planta d’on s’extraga la droga rebrà un nom o altre: xocolate, brossa o marihuana. Actua com a perturbador del sistema nerviós central ( SNC), alterant la percepció i crea dependència psicològica.
Forma de consum: se sol prendre mesclada amb tabac i embolicat amb paper de fumar (canut, porro, petardo...). En alguns països es fuma en pipa.
Efectes del consum: taquicàrdia, enrogiment dels ulls, sequetat de boca, eufòria o placidesa, sensació de flotació, deshinibició, riure, alentiment de reflexos, pànic i il·lusions.
Patologies associades: alteracions respiratòries, cardiovasculars, neoplàsia (càncer de boca, bronquios, pulmons...), alteracions del SNC, síndrome amotivacional (falta d’interés per les coses), apatia i transtorns psicòtic amb brots d’esquizofrènia, al·lucinacions i deliris.
Conseqüències psicosocials: disminució del rendiment, desmotivació, alteracions de la memòria i l’atenicó, falta de coordinació pasicomotora, distorsions de la percepció (crisis d’ansietat o pànic), risc d’accident.

COCAÏNA

És un estimulant que prové de la planta de la coca, arbust perenne d’Amperica del Sud. D’allí ix la pasta de coca o clohidrat de cocaïna, una pols blanca que actua com a estimulant del SNC. Provoca una eufòria i excitació, amb sensació de benestar. No se sent cansaci físic ni psíquic, per la qual cosa, la persona que l’ha consumida sobrevalora les seues capacitats. Moltes persones no consumixen de forma habitual, sinó ocasionalment en festes o quan ixen de marxa. El tipus de pacient és me´s paregut a l’alcohòlic que no a l’heroïnòman, per a un cocainoman els consumidors de heroína son gent marginal, mentres que ells generalment viuen un nivell social superior.
Característiques de la dependència: hi ha una pèrdua de control, agressivitat, compulsió a pendre la droga, consum continuat, negació de l’existencia del consum o problemes derivats. Produeix una dependència física i psicològica.
Via d’administració : Normalment es pren esnifada, també pot pendre’s de forma oral mastegant-la o endovenosa.

ÈXTASI

L’Èxtasi és una droga al·lucinògena de síntesi que es fabrica a laboratoris clandestins. Són derivats amfetamínics, capaços d’alterar el comportament i les funcions vitals de l’organisme. Com que esta fabricada de forma clandestina i sense cap control, mai se sap la quantitat real de components amfetamínics que porten, o si porten altres substàncies psicoadictives, com cafeïna o xicotetes dosis d’heroïna. Els comprimits tenen una enorme varietat de tamany, forma i color i es distingueixen pels signes que porten gravats a la superfície. Quan es consumeix èxtasi no es pot beure alcohol, ja que existeix el risc de patir un “colp de calor”, en el qual el consumidor comença a suar, no orina, s’accelera el pols, sent marejos, vòmits, calambres i fins i tot paranois. Per això els consumidors d’èxtasi només beuen aigua.

HEROÏNA

L’Heroïna és un derivat semisintètic de l’opi, concretament de la planta de la morfina. L’heroïna s’administra generalment per via endovenosa, tot i que també és usual el consum per via nasal o fumada. En aquest últim cas es realitza emprant paper d'alumini sobre el que s'escalfa la pols. Al carrer, la substància pren els més diversos noms, sent un dels més estesos el de "cavall". Generalment es ven en forma de pols blanca o marró, o amb una substància negra apegalosa coneguda als carrers com "goma" o "quitrà negre".
Efectes: Els efectes són anàlegs als de la morfina. És un potent depressor del sistema nerviós central, amb algunes propietats estimulants. Relaxa i elimina l’ansietat, així com el dolor físic, alhora que indueix al somni i disminueix l’activitat mental. A l’àmbit sanitari, va usar-se per tal de reduir dolors físics intensos.
Riscos: L’heroïna és una de les substàncies més addictives, a més produeix una forta tolerància i, arran d’aquesta, una potent dependència tant psíquica com física, desencadenant sobtats síndromes d’abstinència que es manifesten en sudoració, tremolors, insomni i forts dolors musculars. El major risc es troba en les infeccions locals, la transmissió de malalties infeccioses, el perill de sobredosi i, als casos d’addiccions allargades en el temps, trastorns mentals com pèrdua de memòria, de motivació i atenció, o diversos casos de depressió.