UNE VRAIE RENCONTRE AVEC FRANÇOIS ET RAMON
"La parisienne", une compo de François
0 opinions 0 opinions   imprimir  enviar a un amic   disminuir la grandària de la lletra augmentar la grandària de la lletra  

LA PARISIENNE                                                 LA PARISINA

Un beau sourire et un p'tit regard froid,               Un bell somriure i una mirada gelada
Une envie de rire sous son air narquois,               ganes de riure baix un aire burló,
Elle dit tout haut ce qu'elle pense tout bas,         Ella diu en alt el que pensa en veu baixa
N'est pas du genre à vous ouvrir ses draps,          No és de les que vos obrin els llençols
Elle veut charmer et qu'on lui coure après,            Vol ser encantadora i que la pretenguen.
Elle compte le temps, croit en sa destinée,            Compta el temps, creu en el seu destí,
Adore rêver c'qui lui est arrivé,                           li encanta somniar el que li ha passat,
Se croit mondaine mais se sent isolée,                  es creu mundana però se sent a soles.
Et quand tard le soir,                                         I quan tard de nit
Elle romance ses idées noires,                            adorna les  idees negres
Maudissant cet espoir,                                      malaïnt esta esperança
Elle ne veut plus y croire...                                vol deixar de creure- hi.

Sur les bords de la Seine,                                  A les voreres del Sena,
Un peu malsaine sur les bords,                           un poc malsana a les voreres
Frémissante dans le ciel,                                   trèmula  en el cel,   
J'aperçois la parisienne  
                                   veig a la parisina.
Sur les bords de la Seine,                                  A les voreres del Sena
Une scène de remords,                                     una escena de remordiments,
Injonction provinciale,                                      comandament de províncies
Providentielle parisienne.                                   providencial parisina

Un quart Perrier en terrasse d'un café,                 Un aigua a la terrassa d´un café
Une salade composée dans un resto branché,       una amanida en un restaurant de moda
Les courses à pied toujours endimanchée,            la compra a peu, sempre ben vestida,
A peine levée mais déjà apprêtée,                       només alçar-se ja està ben arreglada. 
Son horoscope ne se trompe jamais,                   El seu horòscop mai no s´enganya,
Si c'est le cas on paye les pots cassés,              si es presenta paga els plats trencats.
La croire stupide se serait se tromper,                Creure-la estùpida seria equivocar-se
Sa vie rêvée fini par la lasser,                           la vida que somnia acaba per cansar-la.
Et quand tard le soir,                                       I quand tard, de nit,      
Elle romance ses idées noires,                           adorna les idees negres,
Maudissant cet espoir,                                    malaïnt esta esperança
Elle ne veut plus y croire...                              vol deixar de creure-hi.

Sur les bords de la Seine,                                A les voreres del Sena
Un peu malsaine sur les bords,                          un poc malsana, a les voreres
Frémissante dans le ciel,                                 trèmula en el cel
J'aperçois
La Parisienne                                   veig a la parisina.
Sur les bords de la Seine,                                A les voreres del Sena
Une scène de remords,                                   una escena de remordiments,
Injonction provinciale,                                     comandament de províncies,
Providentielle parisienne.                                  providencial parisina.




  imprimir imprimir  mostrar en pdf mostrar en pdf  enviar a un amic enviar a un amic
favorits  del.icio.us  digg it!  meneame
Opinions (0)envia la teva opinió envia la teva opinió